Entrevista a Salvador Llopis Ibiza (“Cota”) en el periòdic El nostre Oliva

El portaveu del grup Popular a l'Ajuntament d'Oliva qualifica estos quatre anys com la "legislatura de la desconnexió". Caracteritzada per una cort palatina obsessionada per les fotos i allunyada dels problemes de l'Oliva real

 

- Quina valoració fa del que portem de legislatura a Oliva?

Pense que estem en una legislatura de transició, que l'Oliva real no es podia permetre de cap manera. Els ciutadans i les ciutadanes, en general, tenen la sensació que el govern municipal està molt lluny dels problemes del carrer. Almenys així m'ho transmeten a mi quasi a diari.

Estos quatre anys passaran a la història com "la legislatura de la desconnexió". Amb un sobredimensionat equip de govern (incrementat en 6 càrrecs de confiança, més que mai), que viu d'esquenes als problemes de l'Oliva real. Compromís i PSOE han creat una cort palatina molt més centrada en fer-se la foto i els seus propis assumptes polítics que en gestionar la ciutat i resoldre els problemes del dia a dia. Un exemple molt il·lustratiu el vam tindre en l'absència de pressupost municipal en 2020; un fet que ocorria per primera vegada en la història, i damunt en plena pandèmia (quan hi havia més necessitat que mai de reajustar partides a realitats noves).

I un altre amb l'abandonament de David González a meitat partida. Si algú encara pensava que estos quatre anys anaven a ser per a culminar grans projectes, este canvi a mitat partit ha deixat molt clar per a tots que estem en un moment de transició. Amb un relleu que el poble no es podia permetre en estos moments, perquè implica relentitzar encara més la (poca) gestió municipal, ajornant la presa d' importants i necessàries decisions. I clar, tot això exaspera tant a la ciutadania com als mateixos treballadors municipals. La sensació de desgovern és palpable des de fa mesos.

 

- Què creu que s’haguera gestionat millor durant aquesta pandèmia?

Jo tinc clar que gestionar en moments de pandèmia no és gens fàcil. Ni a nivell municipal, ni a cap altre. Pel que fa a Oliva, he tirat molt de menys la voluntat del govern de buscar consensos. Compromís i PSOE no s'han preocupat en cap moment de crear un clima favorable a la generació dels mateixos. Al contrari, s'han dinamitat els que tradicionalment existien. Des del protocol més bàsic per a l'assistència als actes, fins a un total menyspreu cap a les nostres aportacions en comissions i plenaris; passant per la injusta distribució dels recursos (secretaris de grup, etc.).

Eixa ha sigut la dinàmica general de la legislatura, i també en la gestió de la pandèmia. On s'ha arribat a l'extrem que des del govern s'ha acusat públicament als regidors de l'oposició d'estar "en el sofà de casa", just en el moment en què les normes sanitàries impedien que estiguérem en qualsevol altre lloc. Després de coses així, el clima no és propici per als consensos. No obstant, per la nostra part sempre hem estat disposats a aportar i col·laborar.

 

- Quins temes li preocupen més a vosté de la situació actual a la població?

La llista és llarga. Per simplificar, diria: reduir totes les objeccions de legalitat que es produeixen hui en dia. Crec que complir amb la legalitat vigent és el mínim dels mínims; i ara mateix no el complim.

També em pareix molt important reduir els terminis de contestació a la ciutadania en llicències i altres qüestions. Així com també resoldre les carències en matèria de neteja i recollida de fem, el Pla General, tindre un projecte de ciutat clar i consensuat, revitalitzar el Casc antic, crear places d'aparcament en tants i tants llocs on fan falta, acabar amb el descontrol de l'economia municipal, apostar de veritat pel patrimoni cultural...

 

- S'hauria de fer un “Pacte de ciutat” de temes bàsics per a Oliva?

Crec que és evident que sí. Sobretot en la idea (o idees) que tenim per al futur de la nostra ciutat; i en matèria d'organització del personal municipal. Però els consensos s'han de treballar. Cal crear el clima propici per als mateixos, no s'hi val imposar-los. I esta legislatura, des del seu començament, ha sigut l'antítesi de l'esperit consensual.

Una prova molt palpable del que dic és com s'han pres les decisions en matèria d'inversions de ciutat. En esta legislatura s'han consignat quasi 8 milions d'euros, la majoria dels quals heretats de la legislatura anterior. A l'hora de decidir en què s'invertia eixa enorme quantitat de diners, l'actual equip de govern no ha comptat per a res amb els grups de l'oposició, que representem a la majoria de la població. Ni siquiera han tingut en compte l'opinió de la ciutadania (allò dels pressupostos participatius). De fet, molta gent ens trasllada la seua decepció per vore de quines formes es balafien els estalvis municipals.

 

- Des del govern d’Oliva s’acusa a l’oposició de fer una crítica constant i no aportar solucions als temes importants. Que té que dir vosté al respecte?

Crec que quan un govern es dedica a fer oposició a l'oposició és perquè té molt poques coses a dir, i a oferir. La tasca de tota oposició és fiscalitzar l'acció del govern. I justament eixa tasca de fiscalització és el que diferencia una democràcia d'una dictadura. Quan a un govern li molesta tant la tasca de fiscalització és perquè té tics autoritaris. Un vertader demòcrata hauria d'entendre la importància de l'oposició, i respectar el seu treball.

Compromís i PSOE, en lloc de dedicar-se a criticar a l'oposició, el que haurien de fer és defensar amb arguments la seua gestió i les seues decisions. Si no ho fan és perquè, potser, saben que no tenen defensa davant les crítiques, i són conscients que tenen molt poca credibilitat davant la gent.

 

- Quines infraestructures necessita més a hores d’ara la ciutat d’Oliva?

Evidentment, el tren. La nostra gran reivindicació històrica. I juntament amb el tren uns bons mitjans de transport públics que permeten uns desplaçaments millors i menys contaminants als olivers i oliveres, comunicant-nos millor amb les localitats veïnes.

És molt important acabar l'enllaç sud de l'AP7 (infraestructura iniciada per un govern del PP, vull recordar), així com també la connexió entre la nostra platja nord i la de Piles, culminant amb un pont sobre el barranc de Beniteixir (un compromís històric de la Diputació de València, des de legislatures anteriors).

Però també les connexions internes són importants: rotonda del quilòmetre, la del Club de Tennis, la del camí de l'Aigua Blanca, acabar el cinturó perimetral a les platges (Demetrio Pi), articular més accessos al mar, etc.

I, com no, resoldre els greus problemes que arrosseguem de fa anys en matèria de depuració d'aigües amb una nova estació EDAR. La presa de la rambla del Gallinera, el Centre de Salut de Sant Francesc que mai acaba d'arribar... La llista és llarga.

 

- Cal diversificar l'economia local perquè no depenga tant de l’agricultura i temporalment del turisme?

La diversificació de l'economia sempre és convenient, i en molts casos necessària. Oliva no és cap excepció. Caldria potenciar molt més el nostre teixit comercial i industrial, atraient inversions. Una atracció que comença per oferir facilitats administratives a qui té voluntat d'invertir en la ciutat, reduint tràmits i terminis. Lamentablement, tots sabem que en l'actualitat estem en les antípodes d'eixe model d'administració àgil i atractiva per als emprenedors.

Però, per altra banda, trobe que també l'agricultura i el turisme poden ser molt millors per a la ciutat del que ho són actualment. Pense que tant en un sector com en l'altre hi ha molt de marge de millora, si escoltem i fem cas a la gent que està dedicant esforços en cadascun d'ells.

 

- Finalment, perquè creu que el seu partit l’ha deixat un poc de costat en la creació d’una gestora de cara al proper Congrés Local?

Trobe que els motius de l'elecció dels membres que integren l'actual gestora local del Partit Popular els han de donar les persones que han pres les decisions a l'hora de conformar-la. Personalment, i en la meua humil opinió, crec que, per tal d'evitar lectures de divisió que només afavoreixen als nostres rivals polítics, no deuria haver-se deixat fora d'este òrgan als actuals regidors (ni a la meua companya, Sandra Tomàs, ni a mi mateix), així com tampoc a cares visibles de les darreres legislatures. Però torne a dir que és una humil opinió personal.

El que sí lamente es vore la decepció i la pena que senten molts militants de base amb tot el que està passant. Persones que paguen religiosament la seua quota, que sempre han estat disponibles quan el partit els ha demanat ajuda i col·laboració. Eixa gent és la que fa possible la democràcia, participant com a apoderats o interventors, i assistint a actes, mítings i reunions. Eixa gent és la que fa gran un partit. I és la gent que s'ha quedat esperant la informació que, trobe, es mereixen.

En qualsevol cas, tant el meu equip com jo estem convençuts que el que toca fer és continuar treballant com venim fent-ho des de l'inici de la legislatura. El nostre objectiu continua sent esforçar-nos cada dia per tal que Oliva no torne a patir, a partir de 2023, quatre anys més de paràlisi i desgovern. L'Oliva real no s'ho pot permetre. I nosaltres hem de tindre altura mires per a arribar a eixe objectiu. No podem defraudar a la gent revivint batalles i perdent temps i energies en divisions internes. Nosaltres seguirem treballant sense descans per portar els problemes de l'Oliva real a l'agenda política. I ja valorarà la militància eixe treball.